Sensacions...

11 de gener de 2010

Són d'eixes sensacions que tens i no saps per què... I per no pecar de desconfiada intentes agafar-te a les coses bones. A qualsevol senyal o gest que ajude a enganyar-te a tu mateixa. "No és la primera vegada que peques de desconfiada, va, que tot serà cosa teua", et repeteixes. Però hui criden a la teua porta. Les paraules "hem de parlar", són les paraules més nefastes de la història.

Potser va ser una decisió inoportuna, inexacta, impròpia d'algú que fa anys que no concep res que vaja lligat a la paraula estàtic. Però de vegades la incèrcia és més forta del que ens pensem. I fem camí sense mirar massa bé on posem els peus.

Al final paga la pena fer cas de les sensacions, perquè enganyar-te a tu mateixa amb alguna cosa que clarament es veu vindre no té sentit.


Bolet, lliçó.

No hay comentarios: