Algun dia...?

1 de febrer de 2010

Hui prenia el típic café amb un amic de sempre. Ens posàvem al dia, ens confessàvem les intimitats típiques que només es confessen als amics. I després de l'últim glop de café en llet (descafeinat), un silenci dels que saben estar en silenci, quan simplement no hi ha res que dir, i la reflexió dels que queden al menys una vegada al mes per compartir...

- Algun dia canviarem?- ha dit ell

I aleshores només el soroll de la màquina de café i les conversacions de les taules dels costats. Sense saber que dir, i després d'una absència típica de qui no fa front a les preguntes que no li venen de gust, ell a soles s'ha contestat.

- Bé, igual si canviem, deixarem de ser nosaltres.

1 comentario:

bunburry dijo...

Creus que no canvies, però un dia et trobes mirant enrere i veus, de sobte, que tot i creure que ets el mateix de sempre, amb les mateixes idees i sentiments, que algunes coses (o moltes, depèn) han canviat dins teu, ho han fet sense que te n'assabentis, a poc a poc, d'amagat, xino-xano, esplaiet, de mica en mica. Què cabró el temps, penses, com me l'ha jugat, i te n'adones abans reies més i avui... ja no gaire.