Dies de vent...

11 de febrer de 2010

No m'agrada el vent, però sempre he pensat que un dia de vent al mes és necessari, per deixar que s'emporte moltes coses. El que passa és que s'ha de saber i decidir que volem deixar anar. Així, t'arreplegues els cabells amb una goma, baixes el cap, i amb les mans a les butjaques vas pensant que abandonar. De vegades, però, el vent bufa en direcció contrària, i el que vam deixar anar fa temps torna amb més força. Un dels advantatges és, que el vent ens dona temps, distància, qui sap si per oblidar, qui sap si per esperar.

Un temps que poden ser anys, mesos o fins i tot, dies.

En qualsevol cas, hui fa vent, i puge a un cotxe per fer sis-cents quilòmetres. El que no sé és si el vent em vindrà de cara o d'esquena. I tampoc sé si l'aprofitaré, o esperaré al mes que ve, a que torne a bufar el vent...

1 comentario:

tiresias dijo...

Que tengas muy buen viaje vayas donde vayas y mucho cuidado en la carretera.
Javi