Entonces..?

7 de febrer de 2010


No oblida la por que li feia la mar, i com li costava tirar-se... S'ho pensava, ficava un peu, mirava al fons, observava les algues... Però de vegades si que oblida com la inspira. El soroll, la soledat, la immensitat, la incertesa de no saber que hi ha després d'on arrriba la vista...

Hui ens hem sentat allà a la voreta, havia oblidat l'olor a sal, que va formar part del meu repertori d'olors que acaben per no percebre's, simplement perquè formava part de mi. I tu allà, al meu costat, compartint inspiració, compartit purgatori.

I com no, el silenci dels que saben estar en silenci. No em cansaré de repetir-ho. Un silenci dels que tenen molt que parlar i poc que dir.

- Entonces qué..?

- Entonces... nada...

No hay comentarios: