La gota d'aigua...

28 de febrer de 2010



De xicoteta plenava la banyera. Em ficava amb els clics i em passava hores amb la pell arrugada, jugant a pirates que naufragaven en illes amb forma d'esponja i es tiraven a la mar des d'una aixeta que feia de trampolí.

Hui sóc massa major per això, (i també estic més concienciada amb el tema de la sequia i l'estalviament d'aigua), però de vegades, després de plenar la pila de llavar la roba, lleve el tapó i encara em quede fins el moment en que l'aigua pega l'última volta i s'enfila claveguera avall.

I pense que potser massa sovint em sent com eixa última gota d'aigua, que espera a l'últim moment, qui sap si amb la xicoteta esperança d'ensopegar amb una moteta de pols, una perdreta, o quelcom que evite caure en picat.

Pobra ilusa, la gota d'aigua, que precisament per esperar al final, potser allarga el patiment de veure's caure sense possibilitat alguna d'escalar cap amunt pel conducte de l'aigua.

Simplement... cau... s'esgola.


"...y en la estación de las dudas...muere un tren de cercanías..."

2 comentarios:

german dijo...

i si eixa gota trobara l'illa on aturar-se, probablement s'acabaria evaporant... perquè no és possible detindre el temps. -qui diu què ens fem majors per a fer determinades coses??? :)

Sole dijo...

"...perquè no és possible detindre el temps..."

De vegades desitgem que passe ràpid. Altres pagariem per detindre'l.