Pensar i actuar...

22 de febrer de 2010




"...hice un solo desfinado...con las cenizas del amor...."

Hui m'alce i pense en deixar d'escriure. Perquè sé que estàs ahí, i no vull que sàpigues res de mi. Demà t'escric alguna cosa que sé que llegiràs i entendràs. Hui fantasio. Demà pose els peus a terra. I entre xute de fantasia i xute de realitat pense en tot allò que deixe passar, o en tot allò que agafe i m'equivoque.

"...las verbenas del pasado...cangrenan en el corazón..."

M'he equivocat moltes vegades. Massa. Diuen que dels errors comesos sempre s'aprèn. Massa. I de vegades l'únic que s'aprèn és simplement a no actuar. A raonar. A pensar amb el cap. Una ja no es permet pensar d'altra manera.

"...al borde del precipicio... jugábamos a Thelma y Louis..."

El precipici és gran... I profund. Quan estàs a la voreta penses en el mal que farà quan arribes a terra, però oblides qui o què t'han portat a estar allí, jugant-te la vida.

"..des de que no eres mi juez...tu vudú ya pincha en hueso..."

Quan tornes a burlar la mort, la llista s'ha fet gran. Resucites, novament, i descobreixes que una altra tireta tapa una nova ferida. Una més.

I et preguntes quantes més en cabran, si hi ha un tope, o si el nombre de ferides al cor creixen de manera proporcional a les ganes que tens de que tot acabe.


"...dónde crees que vas....quién te parece que soy...?"

No hay comentarios: