Rode rode a parar...

17 de febrer de 2010

L'àvia deia: "...rode rode a parar...a Albaida...", quan volia dir que sempre acabava igual. I últimament em sembla que viatge molt a aquest poble. Viatge rodant costera avall, em deixe caure sense saber molt bé si cauré de peu o de cul. I mira que els bacs al cul fan mal...
Al final una, per molt que apunte i recorde els errors comesos, acaba caent en els mateixos errors, potser perquè és massoca, o perquè sent que si no s'equivoca no és ella. I es veu caminant seguint una espiral, a poc a poc, fent cercles. Ara un peu, ara l'altre.
Però és que la vida, com la ginebra, és amarga, i per això millor mesclar-la amb tònica. Fas un glop, i no t'agrada, però n'has de fer altre, per llevar el gust del primer. Al final, abans que la teua consciència s'adone, t'has begut el primer gin-tonic, i et trobes demanant-ne altre.

2 comentarios:

tiresias dijo...

mmm gin-tonic, con Beefeater y limón... dices que caer de culo hace daño pero es que el culo es blando y amortigua la caída y, a veces, caes de pie y te doblas el tobillo.
Javi

Sole dijo...

jajaj!!... es verdad, un esguince mal curado..es una put..