Tanto ruido y al final....

19 de febrero de 2010

Segur que us ha passat que, de vegades, tan concentrats esteu en una feina, que no escolteu el soroll de la nevera, o la grua del carrer, o l'ambulància... O que esteu tan adormits que no escolteu el despertador. O que aneu pensant i no mireu als dos costats quan creueu el carrer. I és que de vegades el cervell desconecta, posa el 0ff, arriscant la teua integritat física i mental. Els follets que tinc a dintre meu, de vegades deixen de girar la palanca que engega el mecanisme, que fa que tot funcione. Però quan tornen a tocar terra (o cervell), comencen a escoltar el sò de la nevera, i resulta que és insuportable. La grua... L'ambulància... El despertador... El claxon dels cotxes...

Es veia vindre... Tant de soroll no es pot ometre molt de temps. Els tapons a les orelles només són excuses passatgeres.



"...tanto ruido y al final..."

1 comentario:

tiresias dijo...

y ¿cuál de los dos ruidos es real? ¿el interno que "inventa" la mente con el pasado, los deseos, los sentimientos... que pululan en ella? ¿o el otro interno que la mente (encerrada en el cerebro oscuro y húmedo) "inventa" con la luz, el sonido, la temperatura... que registran los sentidos?
Javi