Whisky barato...

9 de febrer de 2010



Quan la línia entre el bé i el mal, entre el principi i el final, entre el cel i l'infern és tan difusa i atrevida que es permet el luxe riure's de la teua capacitat de raonament, deuria estar permés ser alcohòlic. Tirar-se a la beguda, amb la certesa de que després podràs sortir, quan les ferides estiguen curades, perquè l'àvia sempre deia que l'alcohol pica, i lo que pica cura.

Però com que no es factible, només ens queda l'opció de sortir, i beure (amb moderació) whisky "del barato", com la cançó, perquè amb el whisky de baixa qualitat, i amb la ginebra, tenim l'opció de castigar-nos un poquet més... Perquè no hi ha plaer més profund que castigar-te a tu mateixa, per deixar sortir la ràbia que portes dins, sense fer mal a persones alienes. Baixar per fi a l'infern, i pujar al dia següent, sense cap sensació d'haver guanyat, però tampoc d'haver perdut.



"...quise hacer un cielo en el infierno... a ver si acertaba por error..."

2 comentarios:

Agostí Tiralí dijo...

Aquesta cançó i les altres mil de Fito em recorden a tu...Jajajaja. Quan sonen és inevitable pensar en la teua veu dient UOOOOO, TEMAZOOO!!!! jajaja. Ja és hora d´anar de festa no?

Besets!

tiresias dijo...

Como dice tu amigo Joaquín:
"pero apareció la vida cuando moríamos de sed
era una fuente su cuerpo que invitaba a los sedientos
a beber, a beber."
Javi