Com un formiga...

28 de març de 2010

És difícil escriure sobre el que no es busca ni s'espera. Com una formigueta carregava a l'esquena, ara una pipa, ara una molleta de pà, per al dia que no puga sortir a carregar res. Tot siga per no passar fam!

I ara que comença la primavera, comença la tardor. I quan vinga l'estiu, arribarà l'hivern. I al meu cau un armari de menjar en miniatura, ordenat acuradament (perquè les coses ordenades es troben millor), i etiquetat (perquè les coses etiquetades ajuden a definir el que tens davant).

Trec la cadireta de madera i deixe caure el meu pes. I davant d'aquell armari conseqüència de la constància, observe el meu menjar, i pense que potser aquest és l'últim estiu que he sortit a per provisions.


Fins l'estiu (hivern) que ve...

1 comentario:

german dijo...

passa, fins i tot, més sovint del que dius...