Conèixer...

19 de març de 2010

Imagina que camines pel rastell de la vorera. Ara un peu, ara l'altre. Saps que si caus, només caus uns centímetres. Només coixejaràs un poc. Tornaràs a posar el peu damunt la vorera i a seguir jugant a ser trapecista.

Ara imagina que camines pel rastell de la vorera, sense saber si camines per la vorera o per un precipici, i amb una bena als ulls.

Potser no caminaries amb la mateixa confiança, perquè no saps on cauràs, ni si podràs tornar a alçar-te.


La confiança va en funció del que coneixes i el que no coneixes.



"...miedo...de volver a los infiernos..."

1 comentario:

tiresias dijo...

Ahora imagina que no hay camino y que cada paso que das "es" el camino, entonces no hay necesidad ni de confianza ni de seguridad porque lo importante es el paso y no el camino.
Javi