Circumstàncies...

12 d'abril de 2010

Sempre em dic a mi mateixa que no deixaré (altra vegada) que les circumstàncies siguen les que m'obliguen a actuar. Però sóc humana, i sempre torne a caure en els mateixos errors. Me'ls sé de memorieta, una cosa positiva almenys. Com ja sé quins errors són els que solc cometre, ja sé quins són els que cometré i també sé intuir quines són les circumstàncies que anticipen aquests errors.

Així, evitem parlar dirèctament, perquè les conversacions dirèctes són incòmodes. Però analitzem cada passet que fem, i extraem informació de davall les perdres. Després, una de les dos fa un comentari, una xicoteta aproximació que l'altra percep com una amenaça, pel simple fet que no s'ho esperava.

Al final són les casualitats les que ens obliguen a enfrontar-nos a les situacions que ens resulten incòmodes. I punyeteres casualitats, que ens evidèncien novament, que hem tingut que deixar que es donaren, per caure en el fet que és necessari parlar.

En definitiva, i perdent el compte de les vegades que m'ha passat açò, no sóc jo qui decideix quan he de parlar i actuar, sinó les casualitats i les circumstàncies que m'envolten.

No hay comentarios: