Qui sóc...

25 d'abril de 2010


Un dels advantatges d'independitzar-se es que has de fer caixes, i en elles pots ficar el que desitges, però deixar fora tot allò que no necessites, que no vols, o que vols oblidar. Per això ara, a ma casa, tinc allò que es diu "lo justetet", pa dormir, menjar i viure. I, algun dia que altre, quan torne a la que era la meua habitació taronja, tinc algun reencontre amb el passat. Mire les fotos, i viatge a València, o a Tabarca, o a la meua infància. Sé que la caixa amb aquelles cartes està a l'armari, i encara que no la obriré mai més, sé que està ahí. La taula de dibuix roman encara plena de fulls, apunts, les pedretes que fan olor, les veles del meu últim aniversari. Em gire, mire i remire la que era la meua habitació, i encara la senc meua, però com si hagués sigut meua en altra vida, fa cent anys.

Ara, a la meua nova habitació no tinc el corxo, ni la taula de dibuix, ni les bigues del sostre que cada nit contava abans de dormir. Tinc un llit, una tauleta de nit, i un armari. I al comedor unes fotos "les justetetes", els vinilos de Sabina, i la palestina que penja de la taula de la tele.

I no es que evite recordar, ni viatjar al passat, cosa que continue fent al menys dos vegades al dia.

És que no em fan falta totes aquelles coses per recordar qui sóc.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Enhorabona pel bloc, no sabia que havies tornat!

Et passe un enllaç que crec que t'agradarà... Si es així, corre la veu i que no es trenque la cadena!!

http://www.facebook.com/pages/Jo-tambe-vull-que-torne-el-cartell-de-Buena-buena-la-cadena/121847171165005

Esther Quilis dijo...

Holaaa hermosaa!!! Com estem??
Avore si ens covides algùn dia al teu piset, jejejejeje!!! Besets perla!

Sole dijo...

siii...jeje..que ja tocaa!que fa temps que vaig dient-ho i mira...ja vos dic alguna coseta, que ara tinc uns caps de setmana un poc saturaets! aquest cap de setmana estare a valència i el cap de setmana que ve segurament a granada!

besets perla!

tiresias dijo...

Lo que eres no está en ninguna de esas cosas, ni está en lo que representan. Lo que eres es más grande y más pequeño; es sublime e insignificante; es infinito y limitado... porque lo que eres no es medible ni cuantificable, no tiene representación matemática ni explicación filosófica, ni expresión artística o concreción intelectual; lo que eres no es ni tú ni yo, ni ellos, ni nosotros; no es cosa, ni pensamiento, ni sentimiento; lo que eres no necesita de nada para ser lo que es, ni tan siquiera te necesita a ti misma; si nombras lo que eres entonces dejas de ser y te transformas en lo nombrado; y lo nombrado, por tí o por cualquier otro, nunca será lo que tú eres.
Javi