Nyas motius...

15 de juny de 2010

Fa temps em vaig comprar un chubasquero, i no fa massa vaig decidir forrar-me d'espills. És el que provoquen els comentaris. Els comentaris, en un principi sempre m'indignen, després, em naix a borbollons una inspiració tremenda.

Hui he decidit posar-me el chubasquero, forrarme d'espills, posar-me cascavells a les orelles, pintar-me la cara de pallaso i posar-me un barret amb una flor a lo Agatha Ruiz de la Prada.

Mira, dic jo, que si tan boja estic (o com una ceba, concretament), tant jo, com la meua família (que té collons la cosa, que els comentaris arriben a diverses generacions...), he pensat, doncs, donar-vos la raó. Ja saps, si no puedes con tu enemigo únete a él.

Així, quan em vegeu girar la cantonada, ja teniu motius per parlar.

5 comentarios:

oroD dijo...

Com una puta cabra... i m'encantes...

Sole dijo...

sort que els amics de veritat t'estimen igual, encara que et poses les bragues al cap per sortir al carrer.... :)

kukat dijo...

eh eh! m'he perdut...que passa???
No entenc el post o estic també com una ceba!!!
pot ser les dos coses.
hahha
Salut!

Anónimo dijo...

Ja se sap que en els pobles parlen de tot i de tots. Tampoc cal fer massa cas, no?

Anónimo dijo...

No sé de que va la cosa, però ni p--- cas dels comentaris. Com va dir la Pantoja: ¡¡Dientes, que es lo que les jode!!