Tornar enrrere...

24 de juny de 2010

Em van dir un dia que tornar enrrere no és bò. I jo, que sovint passege i viatge a èpoques passades en les que tampoc acabe de quallar, vaig trobar que tenia sentit. Acceptar els errors i tornar enrrere... Quina bogeria!

Hui carregue maleta, i entre caixes i muntonades de trastos, escric, sentada en terra, perquè la gelor del piso em trasmet tranquilitat. Així, i amb el cul gelat, pense en els errors comesos. Aquest deu ser l'any dels errors, perquè em pose a contar i crec que ja en porte quatre. I no errors d'estos que passes i ni es veuen, no, errors dels que el meu intèrpret (que pareix que últimament va perdut per dins meu) podria fer-me un gran monument.

Al final, tornar enrrere no és que siga bò o roïn, és que es converteix en quelcom imprescindible. I per això ara tinc a un costat la palestina, a l'altra el puf, el tocadiscos sonant, i les parets de l'habitació ataronjades. Perquè de vegades no ens queda altra que acceptar que en algun punt ens vam desviar el camí, potser buscant una drecera que ens portara abans al final. I oblidàvem que, com en les pel.lícules, el camí curt sempre és el roïn. El llarg és més llarg, però és millor, i passa per gitar-se panxa en amunt i contar les bigues de l'habitació.

En són deu. No ho havia oblidat.



"...tanto ruido y al final...por fin el fin..."

1 comentario:

Anónimo dijo...

volver atras no es malo, siempre que se llegue a tiempo , por lo tanto, puedes aprender mucho,y tal vez esto te sirva para mejorar y superarte a ti misma en el futuro, vas a salir muy reforzada y mucho más valiente, pasa pagina y mira hacia delante.