Lo que Ana ve...

22 d'agost de 2010

Anit vaig rebre una notícia bona i roïna. No dos notícies, sinó una que és les dues coses. Ja ho deia Einstein, que tot és relatiu, en funció de com es mire.

Fa temps utilitzava metàfores per intentar deixar fluir moltes coses sense que massa gent sabera de què parlava. Ara, des de fa uns posts enrrere (bastants), em costa emmascarar el que vull dir. Potser de forma inconscient tampoc ho vull amagar.

Però bé, tornant al tema, com he dit abans, anit vaig rebre una notícia que, per una part em va obrir els pulmons i em va donar l'oxígen que em faltava des de fa uns mesos. Però només deu segons després m'he adonat de que, el fet que jo puga respirar significa que altra persona comença a ofegar-se.

La meua dignitat com a dona m'impedix conciliar la son, de pensar que jo acabe, i altra persona comença el malson.

Somie en que les persones puguen canviar. Somie de veritat, en que les coses siguen diferents i que ningú tinga que ofegar-se. Desitge amb totes les meues forces no tenir que escoltar mai el timbre i veure darrere la porta eixa persona ofegada i afonada, com algú em va trobar a mi. Tanque els ulls ben fort i ho desitge, perquè pense que, com més fort els aprete més energia pose perquè això succeïsca.

Que les persones puguen canviar, que ningú s'ofegue.

Crec que és el que demanaré als reis mags els pròxims nadals.




"...abrir las alas y volar...dejarlo todo sin hacer...y largarse pronto con lo puesto...

...quién quiere ver lo que Ana ve...una noche otra también...

... la vida es bella pero quién...

...quiere ver lo que Ana ve..."

1 comentario:

oroD dijo...

Què gran eres, Sole...