Olives...

26 d'agost de 2010

De vegades m'agrada imaginar que sóc una oliva amb prinyol, però mesclada entre les olives sense prinyol i farcides d'anxova. En un pot de vidre ben gran. Què fàcil és menjar olives farcidetes, sense prinyol! Fiques la mà, n'agafes una i quasi sense mastegar...cap a dins! Després una altra, i una altra, i una altra... Peeeerò...sempre arriba el moment en que les teues mans agafen eixa oliveta aparentment farcideta, però amb un prinyol ben gran. Amb confiança la col.loques entre els queixals, apretes fort, i nyas! T'has partit una dent.

Qui t'anava a dir a tu, acostumat a tenir les olivetes ben mastegadetes, que un dia trobaries prinyol.

Qui t'anava a dir a tu que amb mi tocaries os.

2 comentarios:

rosana dijo...

No sé, per a mi, on estiguen unes olivetes apanyadetes amb saboritja... deixes que et deixen la llengua un poquet aspra de tant en tant que es lleve tot el demés!
(bé reservarem les olives farcides per a fer algun que altre martini que també van bé...

que passes un bon día

Sole dijo...

I estes que tenen sabor a "mansanilleta" que dia m'auela...mmmm...jeje

Salut!