Allò que no em diries...

25 d'octubre de 2010

Tornant a la nostra adolescència, escoltàvem these days de Bon Jovi, com quan ens barallàvem amb les amistats per poder escoltar-lo en les vacances de pascua. Viatjàvem, com llavors, entre mantes i diumenges, entre parets que es van enfosquint a mesura que baixa el sol.

Menjàvem llepolies i apuràvem les últimes hores del cap de setmana per dir-nos quant ens estimàvem, com si dilluns aquesta estima es perdera. Caminàvem entre carrers antics, mentre arreglàvem el món i somiàvem que podiem fins i tot volar, aliens a totes les maldats del món.

Sense saber que més mal que tot el que ens envoltava, erem nosaltres mateixos.

Desconeixent per complet, que més mal que tot el que em deies, seria allò que no em diries.

Allò que no m'has dit.

Ni em diràs.


"...don't you know that all my heroes died?.."

No hay comentarios: