Caminant....

21 d'octubre de 2010

A falta d'inspiració per escriure i ganes per estudiar, he decidit ixir a caminar un poc. M'he enfilat la palestina verda al coll (perquè la faringitis és de cavall), la caçadora vaquera, Sabina al mp3, i ale, a caminar.

Sempre camine cap a les afores del poble. Hui he decidit caminar per dins, que sempre hi ha més coses per veure i més gent amb la que et creues. Sovint imagine el destí de les persones amb les que em creue. Pense que totes porten un objectiu: la casa, la feina, ca la sogra, la carnisseria... Hui, quan m'he trobat girant cantons sense destí ni objectiu he pensat que potser eixos destins aliens que m'imagine no existeixen.

Bé, el cas és que quan es camina sense destí ni objectiu una es fixa més en el que passa al seu voltant, perquè no té pressa. No arriba tard. Xino xano m'he creuat amb este i aquell, hola, adeu, i totes eixes coses. I m'he creuat amb una velleta amb els cabells blancs enganxats en un "monyo" darrere, unes ulleres de vista super grans, un mocador al coll i un gaiato. A pasets lents, a poc a poc, amb el seu toc toc. M'ha fet un somriure com si tingués alguna complicitat amb mi. I com m'ha fet gràcia, li l'he tornat.

Deu minuts després, entre escaparates i tendes, m'he adonat que havia acabat pegant-li la volta a la mançana, i allà, a la mateixa vorera, amb el mateix pas i el mateix gaiato, m'he tornat a creuar a la mateixa velleta. I novament, un somriure de complicitat.

Durant dos segons he pensat "açò ja ho he viscut". M'he girat i he comprovat que la velleta girava el cantó i no es quedava parada. I quan he estat segura, he començat a caminar, ara si, amb un objectiu: tornar a pegar la volta a la mançana.

Amb el mateix pas i al mateix ritme, una tercera vegada, a l'altura d'una tenda de telefonia mòvil ens hem tornat a creuar. Ara el somriure quasi acompanyat d'una rialla.

No ens hem dit el nom, ni el motiu pel que les dos pegàvem voltes a la mançana. Jo he acabat pegant-les perquè ella les pegava. No sé si ella les pegava perquè jo també ho feia.

En qualsevol cas, he tornat a casa amb les mateixes ganes d'estudiar, amb una anècdota graciosa que escriure, i cavil.lant sobre com l'objectiu d'una persona pot afectar en l'objectiu d'un altra.

Jo hui havia sortit sense cap objectiu ni destí, i he acabat pegant-li voltes a un edifici, perquè altra persona ho feia.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Mentre que l edifici que li pegues voltes no siga el RicoSapena.... I si es possat casc...