Dilo Peter...

12 d'octubre de 2010

I allà, davall d'aquella manta i només amb la llum d'una llanterna, jugàvem a ser xiquets que no volen crèixer. Xiquets que viuen en cabanyes formades per dues cadires i un llençol, que mengen aliments imaginaris, que lluiten contra el vent amb espases de fusta i que lligen les imatges dels contes perquè encara no saben què volen dir aquell rastre de lletres a sota.

I allà, davall d'aquella manta i només amb la llum d'una llanterna, jugàvem a ser xiquets que no volen crèixer.


- Dilo Peter, dilo de corazón... - Creo en las hadas... - ¿Conoces el lugar que está el sueño y la vigilia? ¿Ese lugar donde aún recuerdas los sueños? Allí es donde siempre te querré, Peter Pan... Allí te esperaré...

2 comentarios:

TROMPANETES dijo...

Dos de mis favoritas obre esto:

http://www.goear.com/listen/c29cd25/no-tornaran-whiskyns

http://www.goear.com/listen/15af657/all%C3%AD-ismael-serrano

Sole dijo...

muy chulas... "...no tinc pressa per fer-me gran..."

la de ismael serrano ya la había escuchado.

:)