Maldita ley del embudo...

9 d'octubre de 2010

"Treus el pitjor de mi", em deies una vesprada, perquè és més fàcil fer culpable a la resta dels nostres problemes, que mirar-nos a l'espill i veure el que hi ha. Quan el calentó te se'n va passar vas dir que no ho pensaves de veritat. Tenies eixa facilitat per anar d'extrem a extrem. És una de les conseqüències de la bipolaritat, que pots tirar la perdra, amagar la mà i estar perdonat, por la gracia de Dios. Evidentment, m'ho vas tornar a repetir en més ocasions.

Són les paraules més dolentes que m'han dit mai. Dolentes perquè de sobra saps que el pitjor de tú no sóc jo, sinó tú mateix. Dolentes, perquè darrere s'amagava una necessitat de superioritat. I és conegut que, perquè algú siga superior a un altre, ha d'haver qui estiga sotmés a la submissió. És la llei de l'oli i l'aigua. L'oli no va per damunt si no té l'aigua que vaja per davall. És una espècie de ying yang pervers.

Quan pensava que les havia oblidat, aquestes paraules, de sobte tornen a mi, en somnis. I desperte banyada en suor, novament.

No busques culpables externs, perquè no n'hi ha. Jo no sóc responsable dels teus entrebancs, només dels meus.

El meu cervell, de moment, encara guarda eixes paraules a l'hemisferi dret. Ja les borrarà algun dia, supose. A l'altre hemisferi, l'esquerre, guarde la meua part femenista que a dies i a estones s'aguditza i em recorda que haver-se rebel.lat abans que la sang arribara al riu ha sigut, possiblement, la batallla més victoriosa en la que ha lluitat mai.



"...maldita ley del embudo...no valgo menos que tú..."

1 comentario:

Victoria Granes dijo...

Hola que tal !!!

Mi nombre es victoria me encanta tus escritos ,,, espero visites mi blog y des tu opinión sobre el Su nombre es Ático.

Saludos y espero leerte pronto...