Paciència...

1 d'octubre de 2010

De vegades la impaciència ens supera. Intente recordar l'àvia, que sempre deia: "...en paciència i una canya...". Però, com sempre, la paciència requereix temps. Quant temps? És la gran pregunta que tots hem fet alguna vegada. Perquè la teoria està sempre molt clara. Ara, la pràctica...

Sovint hem aplicat allò de "el temps posa a cadascú al seu lloc" per parlar de persones alienes a un mateix. Generalment per fer referència a algú que ens ha fet mal, esperant que eixe "lloc" fos pitjor que el teu.

Fins fa poc imaginava mil llocs en els que podries anar a parar (i cap bonic, no anem a mentir). Hui, però, ha succeït una cosa que m'ha fet canviar de perspectiva. Pensava que passarien anys en tenir aquesta sensació de tranquilitat. I encara que de vegades, els somnis encara apreten, el temps posa i disposa les coses al lloc al que han d'estar.

Mira al teu voltant, i veuràs que no és necessari que et mogues del teu lloc per saber que estàs on has d'estar.

I jo, sens dubte, també.


"...ese nadar en los charcos y en la tierra naufragar..."

No hay comentarios: