Setanta-dos hores...

27 d'octubre de 2010

Setmana agobiant, i encara no ha acabat. Però entre feina, apunts, reunions (inicials encara), claustres, actes per passar i pràctiques que entregar, la maleta reposa ja damunt del llit. Demà la roba al costat, ben plegada i ordenada. Roba d'abric, diuen que farà fred. Unes altres botes, diuen que plourà. Els medicaments, la faringits encara dura. I les ganes de no fer res.

Camp, serra i una caseta apartada. Amb una xemeneia encesa per descansar i perdre el temps mirant-la, amagats davall d'una manta, això si.

Setanta-dos hores per oblidar-se dels quefers.

Per oblidar-se del món.



"...y en la recepción hay un nombre falso...nadie en el mundo sabe dónde estoy..."

4 comentarios:

TROMPANETES dijo...

¡Viva el anonimato!
Yo también tengo ganas de desconectar. Demá xarrem, yujuu!!

prahalad dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Humberto Dib dijo...

Hi, I just popped in to say hello, great blog, congratulations!
You can visit mine if you feel like.
Cheers from Argentina!
Humberto.

www.humbertodib.blogspot.com

_MeiA_ dijo...

ai... pinta molt i molt bé.

Disfruteu molt!