El Nadal dels xiquets...

23 de desembre de 2010

El Nadal està fet per als xiquets. I no per res religiós. Les llums, la música, les panderetes, les matraques, la il.lusió... El dia d'acomiadar el primer trimestre és el dia en que el que acabe de dir es descobreix i es gaudeix.

Jo no sóc pro-Nadal, però he de reconèixer que amb els xiquets mostre la major il.lusió del món, perquè si des de ben xicotets la perden, què els queda? Per això, arriba el dia vint-i-dos i cante, balle, i comparteix somriures amb els més menuts. Observe les seues mirades brillants quan els tres patges pugen a l'escenari, perquè han vingut a la nostra escola a deixar llibres!

És una sensació que només es pot tenir quan has compartir ja tres mesos de curs (hi ha qui ja porta anys) amb ells i els veus allí damunt l'escenari, cantant "los colores del portal", amb corbates de colors i plumeros a les mans. Els ullets, el somriure, aquell que no canta perquè li fa vergonya, aquella que balla pels dos, el que es riu, la que plora, el que saluda la mare des de l'escenari.

No són suficients aquestes paraules per expresar el sentiment nadalenc dels xiquets, supose que els que sigueu pares ben bé ho sabreu.

Jo em conforme amb la il.lusió dels meus alumnes.



"...los colores, vamos al portal, chá chá chá. Blanco, rojo, o negro qué más da..."

1 comentario:

Anónimo dijo...

no sols els que tenen fills poden gaudir dels nadals, sinó que també els que seguim sent una mica nens a l'interior, bon nadal!