Llençols...

4 de desembre de 2010

Podria escriure sobre les persianes baixades, sobre la soledat, sobre els capritxos, sobre el fàstic a un mateix. Ah no, l'orgull. Ah no, el fàstic.

Són moltes coses i res que dir. Moltes coses i res que escriure.

Però escric, vaig fent puntades de fil gros, teixint una vida com qui teixeix un llençol de cotó. Fi, blanc, fresc, lliure d'impureses. No serà de seda, ni de ras.

Serà només tot allò que buscaves, estés al sol. Mentre envejaràs la brisa suau que el fa ballar, i et recodarà que no podràs tornar a tocar eixa suavitat del cotó que un dia vas tenir a les teues mans.

4 comentarios:

Humberto Dib dijo...

Muy bello, Sole, desde que me ayudo con el traductor del google puedo disfrutar de tus escritos sin perder detalle.
Un día de estos podríamos intentar otro "Proyecto Babel", si tienes ganas.
Te dejo un beso.
Humberto.

Audrey dijo...

Bonic, senzill i clar..., com un llençol de cotó, anem teixint la vida a cada puntada...

Sole dijo...

Gràcies!

Humberto, cuenta conmigo para tu siguiente poyecto babel!

Saludos!

Anónimo dijo...

Què xulo, Sole!
Feia temps que no et visitava i m'he endut una grata sorpresa, perquè endevine que vas fent el teu camí (sempre ens costa) i perquè ets capaç d'expressar-te creant bellesa.
Et seguiré amb més assiduïtat, segur.
Moltes besadetes.
Paco