Nits...

25 de desembre de 2010

I amb el concert de Nadal de fons, que un any més evidència la magnificència de Strauss (pare i fill), recorde la nit d'anit, quasi acabada d'acabar. Com si ja hagués passat un any, potser perquè és d'eixes nits que només es donen una vegada a l'any, o dos com a molt. Nits que fan protagonista un tutú, o una xicoteta taula on comencem sent quatre persones i n'acabem sent quinze, apretades, compartint beguda, experiències dels últims mesos que no ens hem vist i quasi els tamborets on deixem caure el cul.

Perquè hi ha nits en que no importa en quina taula seus, si en aquesta o en la del veí. Nits en les que no té major delicte brindar amb este, aquella i aquell de més enllà, de les que tornes a casa parlant del puxero que ens espera demà dia vint-i-cinc.

Nits de les que dorms poc, els compromisos familiars apreten!

Però tant fa. Ja dormirem demà, o a l'altre.



(I de fons el danubio azul...)

No hay comentarios: