Olor...

9 de desembre de 2010

Després d'un pont una sempre va amb alguna lleganya de sobra a la feina. I els xiquets també clar. Aquest matí, a les 9 en punt he anat a recollir el meu primer alumne del matí, de tres anys. Sempre m'han fet gràcia els babis dels més xicotets, amb els seus botons de colors que no saben encara enfilar al trau.

Aquest xiquet portava les seues lleganyes, als seus ulls grans, redons i amb unes pestanyes arrissades. Badallava com qui no matina des de fa cinc dies i li costava contar-me el que havia fet el cap de setmana. Cosa normal, perquè cinc dies donen per a molt en un xiquet de tres anys.

Hem arribat a l'aula i, com sempre, ens hem assegut davant l'espill per acabar de contar les vivències del cap de setmana i el que hem desdejunat. La seua curta alçada sempre fa que, asseguts a les cadires en miniatura, el seu cap vinga a ratlla del meu nas.

I no hi ha millor olor que el de la colònia que posen les mares ben de matí als més menuts, per ajudar a domesticar els remolins que els deixa el coixí per la nit.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

ja m'agradaria a mi tindre eixa feina teua, b7s

Audrey dijo...

Quina dolçor i fresca olor transmet la teva feina...