Musical

29 de gener de 2011

L'altre dia una amiga preguntava si no havíem pensat mai que la nostra vida podria ser un musical. I tant! Vaig dir jo. Segurament la meua seria un musical de Sabina.

Hui, he agafat el cotxe per anar a fer l'últim exàmen, i com sempre, cançons gravades en cd's que havíem oblidat sonen quan menys ho esperes, i viatges al passat. On La puerta de al lado, de Los Rodríguez, (i no de Sabina, sorprenentment) marcava el meu dia a dia en una València que gaudia al màxim, sabent que en acabar aquella etapa no tornaria. Almenys a viure, de visita sempre!

Allà, sonava el despertador a les 7 del matí, i aprofitava la soledat del pis per posar aquesta cançó que em donava més energia que el meu got de llet amb Cola-Cao. Després, dos carrers fins l'avinguda del port, el bus número quatre, i Nazaret. Un lloc oblidat, on vaig fer la meua primera substitució com a interina, en una escola on la infància està minusvalorada.

Agafar internet al veí, els companys de pis que es converteixen en la teua família, el cafè teatre, la plaça del Cedro, el carme, la zumeria, benimaclet, arriscar la vida creuant València en bici, el riu, viveros, el metro...

Dos mesos després s'acabava aquella substitució i deixava València per segona vegada, per anar a Ayora. Una etapa s'acabava, altra començava. És llei de vida.

Hui tornava a escoltar aquesta cançó i pensava per què no he tornat mai a viure a València, on la ciutat plenava tots els meus buits interiors. Dos minuts després sonava Peces de ciudad, de Sabina, i aleshores he recordat el per què:

"Al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver"


Si, definitivament, la meua vida és un musical.

Justetet...

26 de gener de 2011

Hui, després d'acabar amb mal de panxa i de galtes després de deu minuts sense parar de riure he arribat a la conclusió que vaig fraguant dins meu fa uns dies.

Hi ha coses que no es poden canviar. De vegades creus que has ensopegat, i els teus ulls no poden veure més enllà del que a simple vista sembla. L'àvia era creient i sempre deia "el nostre senyor és sempre molt justetet". Jo no crec, però darrere d'aquesta frase hi ha una gran veritat, i és que les coses sempre passen quan han de passar, ni abans, ni després. I quasi sempre passen l'últim segon abans que siga massa tard. Com a les pel.lícules, que sempre es talla el cable blau en l'últim microsegon abans que explote la bomba i s'acabe el món. Justetet.

No parle de destí, tampoc de casualitats. Parle del que de vegades creiem que són entrebancs, de que la vida ens castiga sense sentit. Res d'això. La vida ens torna ni més ni menys que el que nosaltres donem, tard o d'hora. I no faré ara i ací una reflexió dels meus entrebancs (que són molts) ni del que crec que em correspon i el que no.

Només la conclusió a la que he arribat: no hi ha ningú que es riga més a la seua feina que jo.

Si tornara a nàixer, tornaria a ser mestra

Viatges...

25 de gener de 2011


M'encanta planificar viatges. Aquest març es preveu intens. És una sort tenir amics i amigues aventurers i aventureres que se'n van d'Erasmus o troben feina en altres regions.

Quan es preveu un viatge, llarg o curt, m'agrada apuntar-ho al calendari. Així, si hui consulte els exàmens, les avaluacions trimestrals, o qualsevol altra cosa que puga provocar en mi un sentiment d'angoixa o similar, puc veure escrit en gran el meu destí, i respirar.

L'últim viatge que vaig fer va ser en cotxe, i ací mateix vaig deixar escrit que el pròxim seria en tren. Dit i fet. I com no voldria jo que acabés l'any sense pujar a tots els mitjans de transport existents, també agafaré un avió, dos setmanes després d'agafar un tren. Potser a la pròxima agafaré un vaixell o un globus.

Així, tu, jo i Bob Dylan de fons, planifiquem un viatge a los madriles. Agafarem un tren, com abans féiem. Escoltarem música, i com bé em coneixes, em deixaràs disfrutar del paissatge i la soledat que em transmet el tren. Perquè saps que dels viatges en tren surt la meua millor inspiració.

Hores després, en la taula del bar de sempre i amb una cervessa ben fresqueta, buscarem vols, mentre recordarem l'últim viatge o l'última festa junts. I aquesta planificació acabará en un avió en direcció a Londres, on trobarem l'últim de los cuatro fantásticos.

El millor dels viatges, a banda dels viatges en sí, són els preparatius acompanyats de cervesses i discussions per quin tren o quin vol resulta més econòmic.

Ritual...

22 de gener de 2011

No ho tenia massa clar, però així i tot es va enfilar al teu llit com una ombra en la nit, en silenci, acuradament. Va començar per les seues botes enfangades de pecar en aquell cantó on anava a parar tota la merda del carrer que havia arrossegat la pluja. I a poc a poc, va anar desfent-se d'una roba que li pesava tant com l'ànima.

T'agradava sentir-la perduda. Gaudir de tenir una ombra en el llit, i no una persona. Perquè així et feies fort, dominaves la situació. O això era el que tu pensaves. El que desconeixies és que totes les putes tenen un ritual. I el d'ella, a banda del sexe i tots els complements, era fer una única pregunta a tots els homes que passaven pel seu llit o pel seient posterior del cotxe.

Així, i només després d'haver-te alleujat les tensions de la setmana, va gosar parlar. Encara no havies escoltat la seua veu. Ella va obrir la boca i va deixar escapar aquelles cinc paraules acabades en interrogació que formaven part del seu ritual sexual.

I quan va posar fi a eixe ritual es va anar vestint a poc a poc, sense cap pressa, es va posar les seus botes enfangades i se'n va anar, tancant la porta sense fer soroll, deixant damunt la taula els diners dels seus serveis i a tu enfonsat entre els teus llençols.



"...dos horas después de amanecer..."

Històries...

17 de gener de 2011

Perquè hi ha històries que es viuen, històries que es pateixen i històries que passen com a fantasmes, volent ser, sense poder.
Hi ha qui fuig de la seua història. És possible, fins i tot, que jo mateixa i molts de vosaltres hageu fugit, alguna vegada de vosaltres mateixa, de la vostra història.
Però al final, en els moments decisius, el riu torna al seu llit.
No pots fugir de qui eres.

Fa por.

Però és cert.


"...Me decía que siempre quiso vivir una historia que no fuera la suya..."

Xicotets plaers...

14 de gener de 2011

- Veure clarejar el dia des del cotxe mentre escoltes Frank Sinatra anant a la feina.
- Una cullerada de llet condensada.
- Ficar la mà dins el colador de la pasta bollida quan ja s'ha gelat.
- Les sabates calentetes després d'estar tota la nit damunt l'estufa.
- Acariciar-te la panxa.
- Pernil acabat de tallar.
- Escriure'ns en post-its per tota la casa.
- Pujar als arbres mentre fas olives.
- Posar-te el pijama quan arribes a casa.
- Compartir rialles amb els alumnes.
- L'aigua calenta.
- L'olor dels llibres nous.
- Posar-te les botes d'aigua i saltar als tolls.
- Caminar a bots trepitjant només les rajoles de color vermell.
- Observar com fa bambolles el formatge dels canelons dins del forn.
- Xutar perdres.
- Tocar els folis calentets acabats de sortir de la fotocopiadora.
- Cervessa fresqueta.

Retrovisor...

9 de gener de 2011

Ahir gaudia novament d'un fred que li dóna la vida. Caminant entre gent desconeguda, s'apretava la bufanda vermella al coll, disfrutant d'aquella llana que l'àvia va teixir per a ella. De vegades fer voltes per la ciutat amb aquell fred és un plaer. Sense pressa, sense destí. Ara un gir a la dreta, després a l'esquerra. Observar les persones que caminen de pressa per les rebaixes, com si el món s'acabara, i entrar a aquella tenda per comprar-se una coqueta de xocolate artesana.

Després d'una vesprada perduda (mentre els apunts dels exàmens reposaven tranquil.lament a la taula de casa, esperant sent estudiats), i ja dins del cotxe, no va poder evitar mirar-se uns minuts al retrovisor, a fosques, i amb Abril, de la Fuga sonant.

I tot i ser una cançó realment trista, no va poder evitar sentir-se identificada amb ella mateixa un temps enrere. Per això, i sense que ningú no la veiés (o això pensava ella), va cucar tímidament l'ull al seu espill retrovisor.

Perquè no hi ha millor còmplice que un espill que sempre és sincer.


"...ahora el espejo escupe toda la verdad..."