Justetet...

26 de gener de 2011

Hui, després d'acabar amb mal de panxa i de galtes després de deu minuts sense parar de riure he arribat a la conclusió que vaig fraguant dins meu fa uns dies.

Hi ha coses que no es poden canviar. De vegades creus que has ensopegat, i els teus ulls no poden veure més enllà del que a simple vista sembla. L'àvia era creient i sempre deia "el nostre senyor és sempre molt justetet". Jo no crec, però darrere d'aquesta frase hi ha una gran veritat, i és que les coses sempre passen quan han de passar, ni abans, ni després. I quasi sempre passen l'últim segon abans que siga massa tard. Com a les pel.lícules, que sempre es talla el cable blau en l'últim microsegon abans que explote la bomba i s'acabe el món. Justetet.

No parle de destí, tampoc de casualitats. Parle del que de vegades creiem que són entrebancs, de que la vida ens castiga sense sentit. Res d'això. La vida ens torna ni més ni menys que el que nosaltres donem, tard o d'hora. I no faré ara i ací una reflexió dels meus entrebancs (que són molts) ni del que crec que em correspon i el que no.

Només la conclusió a la que he arribat: no hi ha ningú que es riga més a la seua feina que jo.

Si tornara a nàixer, tornaria a ser mestra

4 comentarios:

Humberto Dib dijo...

Hola, mi querida amiga, hacía mucho que no pasaba por aquí, me gustó tu reflexión. Estoy totalmente de acuerdo, la vida podría leerse en términos energéticos, das positivo, recibes positivo, das negativo, pues...
Maestro/a es una gran palabra, muy grande.
Te dejo un beso.
Humberto.

Anónimo dijo...

Anar a la feina a gust no te preu, per a tot el demes Mastercard

Sitting Bull

Sole dijo...

I tant! a mi no em paguen per treballar, em paguen per gaudir!

Audrey dijo...

Afortunada per disfrutar en la teva feina!.