Musical

29 de gener de 2011

L'altre dia una amiga preguntava si no havíem pensat mai que la nostra vida podria ser un musical. I tant! Vaig dir jo. Segurament la meua seria un musical de Sabina.

Hui, he agafat el cotxe per anar a fer l'últim exàmen, i com sempre, cançons gravades en cd's que havíem oblidat sonen quan menys ho esperes, i viatges al passat. On La puerta de al lado, de Los Rodríguez, (i no de Sabina, sorprenentment) marcava el meu dia a dia en una València que gaudia al màxim, sabent que en acabar aquella etapa no tornaria. Almenys a viure, de visita sempre!

Allà, sonava el despertador a les 7 del matí, i aprofitava la soledat del pis per posar aquesta cançó que em donava més energia que el meu got de llet amb Cola-Cao. Després, dos carrers fins l'avinguda del port, el bus número quatre, i Nazaret. Un lloc oblidat, on vaig fer la meua primera substitució com a interina, en una escola on la infància està minusvalorada.

Agafar internet al veí, els companys de pis que es converteixen en la teua família, el cafè teatre, la plaça del Cedro, el carme, la zumeria, benimaclet, arriscar la vida creuant València en bici, el riu, viveros, el metro...

Dos mesos després s'acabava aquella substitució i deixava València per segona vegada, per anar a Ayora. Una etapa s'acabava, altra començava. És llei de vida.

Hui tornava a escoltar aquesta cançó i pensava per què no he tornat mai a viure a València, on la ciutat plenava tots els meus buits interiors. Dos minuts després sonava Peces de ciudad, de Sabina, i aleshores he recordat el per què:

"Al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver"


Si, definitivament, la meua vida és un musical.

1 comentario:

Sagala Remugona dijo...

Si es que la música està feta per a posar-la de banda sonora a la vida... jajaja Molts b7s wapeta =)!