Retrovisor...

9 de gener de 2011

Ahir gaudia novament d'un fred que li dóna la vida. Caminant entre gent desconeguda, s'apretava la bufanda vermella al coll, disfrutant d'aquella llana que l'àvia va teixir per a ella. De vegades fer voltes per la ciutat amb aquell fred és un plaer. Sense pressa, sense destí. Ara un gir a la dreta, després a l'esquerra. Observar les persones que caminen de pressa per les rebaixes, com si el món s'acabara, i entrar a aquella tenda per comprar-se una coqueta de xocolate artesana.

Després d'una vesprada perduda (mentre els apunts dels exàmens reposaven tranquil.lament a la taula de casa, esperant sent estudiats), i ja dins del cotxe, no va poder evitar mirar-se uns minuts al retrovisor, a fosques, i amb Abril, de la Fuga sonant.

I tot i ser una cançó realment trista, no va poder evitar sentir-se identificada amb ella mateixa un temps enrere. Per això, i sense que ningú no la veiés (o això pensava ella), va cucar tímidament l'ull al seu espill retrovisor.

Perquè no hi ha millor còmplice que un espill que sempre és sincer.


"...ahora el espejo escupe toda la verdad..."

2 comentarios:

Anónimo dijo...

ja tenim domini!!1 prueba superada

Julius

Sole dijo...

si! :)