Ritual...

22 de gener de 2011

No ho tenia massa clar, però així i tot es va enfilar al teu llit com una ombra en la nit, en silenci, acuradament. Va començar per les seues botes enfangades de pecar en aquell cantó on anava a parar tota la merda del carrer que havia arrossegat la pluja. I a poc a poc, va anar desfent-se d'una roba que li pesava tant com l'ànima.

T'agradava sentir-la perduda. Gaudir de tenir una ombra en el llit, i no una persona. Perquè així et feies fort, dominaves la situació. O això era el que tu pensaves. El que desconeixies és que totes les putes tenen un ritual. I el d'ella, a banda del sexe i tots els complements, era fer una única pregunta a tots els homes que passaven pel seu llit o pel seient posterior del cotxe.

Així, i només després d'haver-te alleujat les tensions de la setmana, va gosar parlar. Encara no havies escoltat la seua veu. Ella va obrir la boca i va deixar escapar aquelles cinc paraules acabades en interrogació que formaven part del seu ritual sexual.

I quan va posar fi a eixe ritual es va anar vestint a poc a poc, sense cap pressa, es va posar les seus botes enfangades i se'n va anar, tancant la porta sense fer soroll, deixant damunt la taula els diners dels seus serveis i a tu enfonsat entre els teus llençols.



"...dos horas después de amanecer..."

No hay comentarios: