Pintura de dits...

4 de febrer de 2011

Als xiquests de tres anys els encanta la pintura de dits. I a mi també. Hui havíem de dibuixar flors fent puntets amb les gemmes dels dits. Ja els ho podies repetir, que aquells deixaven anar la inspiració passant de puntets, i han acabat fent dibuixos que d'ací uns anys valdran una fortuna.

Veient com disfrutaven, no volia quedar-me jo sense gaudir d'eixa sensació. He ficat l'índex primer i he acabat ficant-los tots. Quin tacte més bò! Els xiquets ficaven el dit i removien la pintura escampant-la i mesclant-la amb els altres colors sense voler, però jo també! A més, ells no es preocupen per he d'anar amb compte que m'embrutaré. Què va! Ells es deixen dur per la sensació de la pintura a les mans i acaben fins les orelles.

Mentre fèiem dibuixos he pensat que no recorde jo si de xicoteta utilitzàvem la pintura de dits. Supose que si, però la memòria no m'arriba.

M'hagués agradat guardar un dibuix d'eixos que tenen les dues mans estampades, i anys després comparar el tamany de les meues mans d'ara, amb les de fa vint-i-tres.

No hay comentarios: