Reflexions...

21 de febrer de 2011

Aquest cap de setmana he fet la primera visita de l'any a València. És una sort tenir amigues que s'han quedat allí! Perquè València és una droga. A poc a poc va menguant el mono, però a dia de hui són necessàries almenys tres visites a l'any per poder resistir. I ja que enguany a falles serà impossible...

Sempre que vaig a València tinc la sensació d'haver gaudit la ciutat la meitat del que l'hagués pogut gaudir. Sovint em pregunte que passaria si l'any que ve demanés destí provisional a València i passara a viure allà un any més. I sempre torne en el tren pegant-li voltes a eixa idea.

Aquesta visita m'he sorprés perquè, a banda de que he anat i tornat en cotxe, he tornat amb la sensació de que estic on he d'estar. Perquè, tot i que l'etapa de compartir pis és una etapa inoblidable, trobe que ara mateix no seria el que més gaudiria. I a banda d'això, València, com qualsevol ciutat més o menys gran, porta un ritme més frenètic del que ara mateix porte jo, i em sembla que no estem al mateix nivell.

M'agrada fer certes visites a l'any, viure la ciutat amb gent coneguda i estimada, i després tornar al poble, on per fer-te una cervessa no has de caminar més de cinc minuts, sense necessitat de bus, metro ni taxi. I segurament al bar trobaràs gent coneguda.

Són d'estes reflexions que no interessen a ningú, però que he d'escriure-les per pròpia necessitat. I sincerament, em trobe tranquila sabent que el que vull ara mateix és tot el que tinc.

1 comentario:

Audrey dijo...

Doncs sí trobo interessant la teva reflexió i sobretot la teva conclusió final: el que vols és el que tens..., la clau de la felicitat!

Salut!