Ironia pura i dura...

25 de març de 2011

L'altre dia una amiga em va passar una cançó de "Els pets" que porte al cap tota la setmana. És una dosi d'ironia en vena que em fa riure i inevitablement posar-li cara a la lletra de la cançó. Perquè hi ha cançons d'eixes que tenen un nom i una cara.

En aquesta, les paraules són contràries als fets. I que voleu que vos diga... Hi ha qui menja merda, i per mèrits pròpis.

I llàstima cap.



"...no t'enyoro, nena..."

1 comentario:

TROMPANETES dijo...

En cambio yo no me imagino a alguien conocido, por eso me gusta la canción tanto.
Veo a un panoli con la cabeza bien alta por la calle y llorando desconsolado mientras huele una camiseta de su ex. Pero me resulta una imagen tan cómica como triste.
Me encanta la canción!!!