Felicitats...

14 de maig de 2011

Per sort aquella fira va ser la primera i l'última. Caminava entre la gent com si fos transparent. De vegades tenia la sensació de que la gent no la veia i passava a través d'ella. Però en realitat no podien deixar de veure-la, perquè la seua pell i la seua energia s'havien encongit i era inevitable comparar.

Aquella nit, en que l'angoixa d'unes quatre parets compartides amb algú que tard o d'hora l'agrediria, el cos va dir prou. No va tenir temps per pensar, supose que els follets del seu cap van activar les alarmes. I deu minuts després de tancar-li la porta als nassos definitivament, va fer la maleta.

Hui, un any després es felicita. Pel que hagués pogut ser i no va arribar a ser.

Demà pujarà el sou als seus follets.

S'ho mereixen.

No hay comentarios: