Focs...

27 de juny de 2011

Jugava amb la sorra de la platja, mentre les truites i les coques esperaven damunt la taula, a escassos dos metres. I jugant va descobrir que, a mesura que enfonsava els dits dels peus, més frescoreta notava. Mirava la mar, com quan no tenia altra opció, perquè res més tenia al voltant. Va pensar que potser des de Tabarca hi havia algú mirant cap a Sant Joan també.

Només quan li vas tocar el muscle ella va deixar anar els seus pensaments, per alçar el got i brindar per un aniversari més. Després els regals, els acudits, la nit i els focs artificials que, un any més, la van deixar amb la sensació de que aquell sopar a la vora la mar era només el principi dels sopars que vindrien.

D'aquells que sempre acaba mirant les cares de la gent, i no els focs.

Faces el que faces...

22 de juny de 2011

Era com una fada màgica, però al contrari, perquè tot el que tocava ho convertia en pols, en cendra, en una espècie de terra seca i desèrtica.

Era com un àngel, però al contrari, perquè les seues ales no el feien volar, sinó summergir-se encara més en el seu infern.

Era com si volgués escapar, però al contrari, perquè com més i més fugia, més i més a prop estava dels seus malsons.

Era com si no volgués ser ell, però lligat de mans i peus, perquè com més s'amagava més es deixava mostrar.

Volia evitar la soledat com més ràpid millor, però els seus esforços inútils el convertien, cada dia un poc més, en una persona més aïllada.

Omplia sa casa de gent, i com més l'omplia més buida la trobava. Sempre tenia a qui ficar al llit, però com més temps estaven al llit, més gelats estaven els llençols.

Deu ser esgotador lluitar contra tu mateix.

Perquè, faces el que faces, acabaràs perdent.



"... y antes de hacer la maleta... y pasar la vida entre andenes...dejará entrar a los ratones...para tener quién le espere..."

Diumenges d'estiu...

19 de juny de 2011

Surts de la dutxa de pressa i entres a l'habitació. Obris l'armari, on està el pantaló? Damunt del llit, al costat del bikini encara humit d'ahir i la camiseta del concert. Sona el timbre. Merda, ja faig tard. Et vistes amb el primer que trobes, i et col.loques les xancles amb les que no pots baixar massa ràpid l'escala. Els cabells mullats. Tant fa, ara de camí al raconet ja se secaran.

Ié Santi, una cervessa! Uns quicos i unes papes l'acompanyen. Què bé va estar el concert d'ahir eh? Ja veus. Doncs podriem anar al feslloch, que he escoltat que també està molt bé i toquen grups bons. Quan és? Ah, perfecte em ve bé.

Ié Jose! Una altra! I un trosset de pa amb xoriç d'acompanyament. El dissabte que ve tenim sopar eh? Ah, pos jo el diumenge també tinc una paella. Podríem fer-ne nosaltres una també, no? De carn o de peix? Mixta. Quin dia ens ve bé? Ei, i després empalmem amb una vespradeta de platja no o què?

Santi, una canya més! I ara un platet d'ensaladilla russa. Ei, sabeu que a finals d'agost fan uns concerts a Bilbao molt interessants? Què dius? Ostres, no seria mala idea. Qui seriem? Quants cotxes tenim? Mirem albergues?

Ei, no teniu fam? Ostres un poc si eh? Unes creïlles braves, polp a la gallega, fetge a la planxa, mig bocata de llom i una última cervessa per acomiadar el cap de setmana? Fet.

M'encanten els diumenges d'estiu. M'encanta anar de canyes. I m'encanten les canyes que venen acompanyades de plans estiuencs que no s'acaben.

Qui diu que l'estiu encara no ha començat?

Cicles...

16 de juny de 2011

Tot són cicles, com els que estudiem a l'escola: el cicle de l'aigua, el cicle de la rotació de la Lluna i de la Terra, etc. Però el nostre dia a dia també està format per cicles que es repeteixen, de vegades duren anys, i romanen en la penombra, esperant el seu final.

Hui he descobert que fa tres dies un cicle es va tancar. Són d'aquells cicles que et fan estar repetint allò de "hui fa un any...". I quan passa l'any el cicle s'ha tancat, perquè ja no té sentit continuar contant a partir de l'any i el mes o l'any i mig.

Dilluns 13 de juny va fer un any, i 14 de juny el cicle es va tancar. I direu, un any de què? Tant fa, perquè més important que el que s'acaba és el que comença.

Un nou cicle comença. Un cicle en el que ja no estàs.

Hi ha qui diu que l'estiu anterior va ser el millor, que potser és insuperable.

Ens juguem alguna cosa?

Efímero...

11 de junio de 2011

Y allí en una barra demasiado grande para una sola persona, pensó que quizás lo que ella interpretó no es exactamente lo que suceció. Por eso, y sabiendo que la vida es demasiado corta para entender lo que no se puede entender, bebió el último trago de su copa y pidió una segunda, con dos rodajas de limón, como siempre.

Volvió la espalda a las dudas...

...para bailar con lo efímero de tu presencia.

No es lo que esperaba.

Luego comprendió que no siempre lo que se espera es lo real.



"...son sólo las piezas del puzzle que puedo mostrarte..."

El principi...

1 de juny de 2011

És difícil fer justícia en la distància. A no ser que tingues coneixements de vudú. Com no és el meu cas, tot i que de vegades em pose una capa i faig de les meues, sempre he sigut de les de "el temps posa a cadascú al seu lloc". Que no és més que una frase feta de resignació.

La justícia, el que u es mereix i no es mereix, el ying yang, el karma....Són termes que van més o menys tots junts. Jo no tinc coneixements sobre energies ocultes, ni el karma ni res que tingui alguna cosa a veure amb les ciències espirituals.

Fa escassament uns posts parlava de ràbia, de justícia que no arriba. I fixa't que només feia falta una aigua llimó d'un euro quaranta per descobrir que la justícia t'ha arribat fa temps. I jo ací amb la frase feta al cap.

Sé que no està tot fet, que encara queda molt per rebre, perquè no entenc d'energies ocultes, però sé que qui fa molt mal rep el que ha fet per triplicat.

I la soledat és només el principi del que et mereixes.