Faces el que faces...

22 de juny de 2011

Era com una fada màgica, però al contrari, perquè tot el que tocava ho convertia en pols, en cendra, en una espècie de terra seca i desèrtica.

Era com un àngel, però al contrari, perquè les seues ales no el feien volar, sinó summergir-se encara més en el seu infern.

Era com si volgués escapar, però al contrari, perquè com més i més fugia, més i més a prop estava dels seus malsons.

Era com si no volgués ser ell, però lligat de mans i peus, perquè com més s'amagava més es deixava mostrar.

Volia evitar la soledat com més ràpid millor, però els seus esforços inútils el convertien, cada dia un poc més, en una persona més aïllada.

Omplia sa casa de gent, i com més l'omplia més buida la trobava. Sempre tenia a qui ficar al llit, però com més temps estaven al llit, més gelats estaven els llençols.

Deu ser esgotador lluitar contra tu mateix.

Perquè, faces el que faces, acabaràs perdent.



"... y antes de hacer la maleta... y pasar la vida entre andenes...dejará entrar a los ratones...para tener quién le espere..."

No hay comentarios: