Focs...

27 de juny de 2011

Jugava amb la sorra de la platja, mentre les truites i les coques esperaven damunt la taula, a escassos dos metres. I jugant va descobrir que, a mesura que enfonsava els dits dels peus, més frescoreta notava. Mirava la mar, com quan no tenia altra opció, perquè res més tenia al voltant. Va pensar que potser des de Tabarca hi havia algú mirant cap a Sant Joan també.

Només quan li vas tocar el muscle ella va deixar anar els seus pensaments, per alçar el got i brindar per un aniversari més. Després els regals, els acudits, la nit i els focs artificials que, un any més, la van deixar amb la sensació de que aquell sopar a la vora la mar era només el principi dels sopars que vindrien.

D'aquells que sempre acaba mirant les cares de la gent, i no els focs.

No hay comentarios: