No tienes nada...

1 d'agost de 2011

És difícil treure el cap per mirar com de fons és el precipici. I més difícil encara és llençar-se al buit. I tu, com que de valent has tingut ben poc, sovint esperes que algú t'empenye, i així tenir a qui tirar la culpa d'haver fet el que en realitat estaves desitjant.

Ben bé saps que no tens ales per volar, ni cap ancora que et permeta aterrar. Saps que no tens més alternativa que saltar al buit, perquè ací, a la terra dels vius, no tens qui t'espere. Però per alguna raó que tu mateixa desconeixes, t'agafes ben fort a aquest purgatori que no vius, ni et deixa viure.

Per una vegada en la vida, sorprèn-te a tu mateix, i llença't. Perquè buscar a qui furtar l'oxígen que tu no tens és una aventura que un dia acabarà.

No intentes compartir una vida que saps que no tens.

Perquè la buidor de vida que dus és més gran del que vols aparentar.

I al final tot se sap.



"...no tienes nada...

...no tienes arte...

...no tienes fuego dentro de ti...

... no tienes nadie a quién compararte....

...no tienes vida que compartir..."

1 comentario:

Anónimo dijo...

Al final en fara llastima el pobre bobo este al que maxaques constanment, al principi parexies parlar amb cordura, pero, li fiques tanta canya al pobre imbecil este, que ara mateix pareix que la culpa siga teva, ignoralo, es un bon consell, passa d'ell, fes com si no existira, si no al final es tornara cap a tu, creume, u se, ma passat.