Encara..

30 d'agost de 2011

Feia temps que no m'asseia al portal de casa. El cul a terra i el Carrer Convent davant. Hui, a més, és un dia de molta gent pel carrer, perquè demà és l'olleta a Castalla, i la gent fa mercat hui. I allí asseguda, amb cadires a la porta perquè no m'aparcara ningú, esperant el cotxe per carregar els trastos de la mudança, he vist passar a este i a aquella, al veí i a la cosina de la tia de la nora del cosí de ma mare. I en una d'estes que estava despistada, una velleta ha girat el cantó, velleta de les que coneixes de vista, però que elles a tu et tenen ben ubicada, perquè no pots negar la cara de la mare.

Aquesta velleta ha parat i m'ha preguntat per la meua vida: que què faig, on estic, si tinc feina, etc.. Com es veu que m'ha vist cara de despistada, m'ha dit que l'àvia, abans, quan s'asseia on estava jo ara, sempre la posava al corrent de la vida dels néts. Però com que ja feia temps que havia faltat, que ja no sabia res de nosaltres. Així, em acabat parlant de mi, del meu germà, de la meua cosina catalana, del meu cosí banquer, de ma tia i ma mare i el gènero que tenen a la tenda...

Al final m'ha acabat dient que trobava a faltar l'àvia, allà asseguda, formant part del xafardeig del carrer.

I jo no he gosat dir-li que de vegades, l'àvia encara passeja per la casa amunt i avall, del pati al terrat i del terrat al pati. Que sovint encara ve a passar la cadena, i que de vegades encara assaboreix el seu arrop i tallaes al garaix.



2 comentarios:

Juno dijo...

Quanta tendresa Çol.ledà!!!M´ha encantat!!! Per un moment he estat asseguda al teu costat, escoltant la conversa amb la iaia...jajajajaja
Muaaaaaaaaaaa!!!

Sole dijo...

gràcies guapa! besets! :)