Espinetes...

6 d'agost de 2011

Els estius a Castalla sempre són destroyer, ja ho dèiem fa tan sols unes horetes. A Castalla no podria ser estiu tot l'any, perquè els habitants no hi sobreviuríem. Diuen que ningú és profeta a la seua terra. Tant fa, perquè arriba l'estiu i si no eres profeta eres el rei del Raconet.

Un dia tornaré, per arrelar. Qui bé em coneix, bé sap que no ignore cap espineta que se'm quede clavada. I Castalla, tal i com comentava a una antiga i bona companya de feina, és una des les grans espinetes que un dia treuré. Però, abans d'arrelar s'ha de viure. I ací a Castalla, tot i que es viu molt bé, arriba l'hivern, i el fred i la rutina es fan més difícils de suportar que a qualsevol altre lloc.

Però no hi ha enlloc una placeta del carreter, ni una plaça de la font vella, ni sortir de festa i estar a casa en cinc minuts (sense agafar taxi!), ni Loquillo, ni xupitos de cervessa, ni estius en els quals perds el nord, el sud, l'est i fins i tot l'oest. No hi ha enlloc la gent que ací trobes, no hi ha enlloc un Raconet on compartir el que allà es comparteix.

No hi ha un lloc al món com Castalla, que és un d'eixos llocs dels que sents la necessitat de fugir, i quan estàs fora, necessites tornar. Un ni contigo ni sin tí impossible de digerir.

No existeix a la terra un lloc que faça que a les quatre del matí, un sis d'agost de 2011, engegue l'ordinador per escriure sobre les coses que pense que no tenen solució.

I tot així, segur que la tenen.



"...por qué por quéee...los domingos por el fútbol me abandonas..."

No hay comentarios: