Passat i present...

20 d'agost de 2011

De vegades creus que coneixes algú. D'altres és al contrari, i hi ha gent que pensa que et coneix. I en la majoria d'ocasions que això succeeix, segurament estarem equivocats. No coneixem ningú, segurament ni a nosaltres mateixos.

Em sorprèn com passen els anys i mantenim la mateixa imatge de la gent del passat. O com la gent del passat té la mateixa imatge que fa nou anys de nosaltres. Això potser és bò, o dolent, en funció de quines siguen les característiques que es recorden.

Als pobles sol passar que trobes gent del passat dues vegades a l'any, i ambdues parts creieu estar al mateix punt on estàveu l'última vegada. Passada la primera conversació sobre feina, estudis i família, toquem la part amorosa. I tu i jo, que vam compartir tant, ens trobem en la situació de creure que ens coneixem, però no. La qual cosa ens porta al perillós terreny de jutjar dense saber.

Però tant fa, perquè potser, per molts anys que passen, jo sempre tindré 18 anys per a tu. I tu sempre tindràs poques habilitats amb les matemàtiques per a mi. Però oblidaràs que ja en tinc vint-i-set, i jo oblidaré que tu ja eres llicenciat (en ciències).

Al matí següent ens mirarem a l'espill i, mentre ens netegem la resta de la màscara d'ulls que se'ns va quedar d'anit, ens preguntarem quant hem canviat des de llavors. Hores després, engegarem el cotxe, i farem camí a València, per trobar-nos amb altre passat que desconeixem, que ens desconeix.

Però de camí, dins del cotxe, deixaràs reposar la teu mà damunt la meua, mentre canvie de quarta a quinta. Baixaré dels meus pensaments i descobriré que, després de tot, he aprés a deixar el passat al passat.

I a veure que és el present qui realment em coneix, i que per tant, em jutja pel que sóc.

No pel que he sigut.




"...i Dolors..avuí entre els caps..no hi haurà mirades de complicitat..."

No hay comentarios: