Si t'agrada...clica!

28 d'agost de 2011

Quan començava a escriure ací en aquest espai em feia vergonya que la gent llegira el que escrivia, però com no vivia al meu poble, acabava per no importar-me. Ja se sap "ojos que no ven..."

Cinc anys després d'estar estudiant i treballant a València (i província), vaig acabar treballant ací a l'escola de Castalla, durant un curs realment caòtic i destructiu (personalment parlant). Però en el que vaig tenir alguna anècdota graciosa, conseqüència d'algun comentari que em feien els pares sobre el meu bloc a les reunions trimestrals. I en les que em veia en la àrdua tasca d'haver de reconduir la temàtica de la reunió cap als seus fills.

I jo, que escrivia (i escric) per necessitat, sense pensar qui podia llegir les meues bogeries, vaig anar posant cara als posts. Alguns reals, altres inventats, altres somiats, etc., però sempre amb un destinatari darrere. Puc ser jo, tu o el veí. Però ara comence a comprendre que quan escrius a un espai com aquest, sempre hi ha algú darrere. Potser algú que ha entrat conscientment, o tal volta algú que buscava una imatge a Google i per defecte li ha sortit aquest bloc.

Ara sorgeixen noves ambicions, nous projectes que s'estan forjant, a poc a poc, perquè a foc lent tot es cuina millor. I sense saber si la cosa acabaré bé, o potser quede tot en una il.lusió, anem preparant el camí.

De moment, Bogeries Meues ja té pàgina a facebook.

Si t'agrada... clica!


No hay comentarios: