Son, ochenta días son...

22 d'agost de 2011



Dels viatges a València una no sap massa bé que esperar, perquè qualsevol cosa pot passar. I si algú em contés que el cap de setmana acabaria dins d'un cotxe, creuant València de punta a punta escoltant la vuelta al mundo de Willy Fog, no sé si m'ho hagués cregut.

Però si, eixes anècdotes són típiques de València, on saps que el dia començarà aparcant el cotxe al carrer República Argentina, però no saps que acabarà a les 8 del matí, esmorzant un entrepà de pernil dolç formate i poma rostida damunt d'un llit col.locat estratègicament a un comedor que hui farà d'habitació d'hotel.

I així, dins d'aquell cotxe on la temperatura no ofega, des de l'Avinguda de les Corts, fins al Cabanyal, passant per l'Umbracle, el Carrer del Mar, la Plaça l'Ajuntament i Tarongers, una sovint encara es pregunta què fa que no torna, per quedar-se.



"...Son, ochenta días son...ochenta nada más...para dar la vuelta al mundo..."

No hay comentarios: