Els gats escaldats...

27 de setembre de 2011

L'altre dia va escoltar allò de "els gats escaldats fugen de l'aigua" (o alguna cosa semblant). En un principi no va entendre massa el significat, però va fer un somriure, per evitar preguntar. Però no hi ha res com la pràctica per entendre el significat de les frases fetes.

Així, hui, s'ha vist davant d'un full amb una llista de noms. Només calia apuntar el seu a la cua. Tan simple com sona. Ha agafat el bolígraf, ha escrit una essa majúscula, i sense saber per què no ha pogut escriure la "o" que li seguia. Ha emborronat l'única lletra que ha escrit, ha deixat el bolígraf damunt del foli i ha pegat mitja volta, deixant allà la seua taca al final del paper.

Hi ha situacions que marquen un abans i un després, però pensava que el dia a dia acabava per difuminar eixa divisió, que tard o d'hora s'acabava oblidant.

Potser es necessita molt temps, qui sap.

O tal volta hi ha escarments que no s'obliden.



"...No sé de qué compás te deslizaste... ni en qué estación de metro te perdí... ...no vi llegar el lobo y me avisaste..."

No hay comentarios: