Bienvenido...

9 d'octubre de 2011



Costa sentir-se com a casa, perquè no sempre sabem adaptar-nos a l'espai. Però d'un temps enrere, fins ara, trobe que els espais s'adapten a mi. O tal volta m'he fet un poc més flexible sense adonar-me'n.

En qualsevol cas, escric, mentre tu poses el forn a calfar. Et sorprec per darrere, i et deslligue el davantal, mentre tu et seques les llàgrimes que provoca la ceba. El rellotge de la paret ens observa passar, al contrari del que sempre ha sigut. Perquè en aquell xicotet espai que és la cuina, el temps es para, mentre nosaltres correm, fent una vida que tal volta no és la nostra.

Però que gaudim com si ho fóra.



"...ya lo sé...no es el palacio real, pero si igual no estamos mal y finalmente es nuestro nido...

...estamos esperando un invitado que está a punto de llegar...

.. bienvenido..."

No hay comentarios: