Danzón nº 2

22 d'octubre de 2011



Difícilment puc escriure sense música. De vegades pose una cançó i els dits al teclat. Però no escric. Llavors canvie de cançó, i tampoc. A la tercera cançó els dits es mouen sols.

Anit vam començar a tocar a la banda el "Danzón nº 2", d'Arturo Márquez, i tot i que encara no ix com hauria d'ixir, vaig tenir l'impuls d'alçar-me per anar a l'ordinador més pròxim i escriure.

Sobre un homenet baixet, de cabells blancs i ulls enfonsats darrere unes ulleres. Caminant amb dificultat, però depressa, per una avinguda gran i ampla de Nova York, amb un maletí a la mà. Fugint d'algú a qui acaba d'enganyar a un hotel, en una trama de falsificació de quadres de pintors importants, per la que s'acaba d'emportar uns 100 milions de dòlars.

I a mitjan camí para davant d'aquell aparador, per compar-li una bona joia a algú que necessita sentir-se com Audrey Hepburn en Desayuno con Diamantes. Però, durant la seua parada en aquella joieria, algú enganxat al crac amb un "mono" irremediable entra, treu una pistola i s'emporta tot allò que es pot emportar. Maletí inclòs.

Aleshores aquella persona que s'ha quedat bocabadada en l'hotel, ara ja conscient de l'engany al que ha sigut sotmés, contracta una banda de delinqüents dels que porten pantaló de vestir i jaqueta, per capturar viu o mort aquell homenet que s'ha burlat davant la seua cara.

Homenet que no podrà més que unir-se a ells, en busca del seu valuós maletí, però a punta de pistola i amb la seua amada nugada a una cadira, un ull morat, i sense cap joia al coll.

....

Com que no va poder ser, això d'alçar-me a mitges de l'assaig, he esperat fins a hui, per buscar este Danzón al goear.

I després d'escriure açò he buscat la trama d'aquesta dança i l'autor. L'autor mexicà. La dança basada en sons cubans i mexicans.

Res a veure amb Nova York i cap homenet.

Llàstima, perquè ja tenia jo la pel.lícula formada al cap.

No hay comentarios: