Indescriptible...

6 d'octubre de 2011

M'encanta la meua feina. Si els xiquets avancen és una satisfacció. Si no ho fan, és un repte.

Però el millor, millor, millor de la meua feina és veure els alumnes uns mesos després, havent passat un estiu ben llarg (perquè els estius donen per a més en els xiquets que en els adults), i veure'ls tenir una conversació amb frases mig fetes i mig desfetes, però conversant.

Que se'n recoren del teu nom és una alegria. Escoltar-los parlar i veure com han passat del verb "aparcar" a formar les frases que formen...

És indescriptible.

No hay comentarios: