Like a rolling stone...

28 d'octubre de 2011



Com si fórem dos estranys, asseguts en un sofà, allà lluny de casa, ens preguntem com hem arribat fins ací. Ja no som els qui quedàvem cada nit bona per sentir que no estàvem sols en aquella nit que no ens agrada ni a tu ni a mi. Ja no som els qui jugàvem a estar i no estar, a ser i no ser, entre mirades còmplices que buscàvem i trobàvem entre corxeres i semicorxeres. Quina llàstima no haver sigut dolenta abans de ser bona, i no al contrari, dèiem entre risses.

Fa temps que vam oblidar aquell punt en comú que teníem tu i jo, en un cantó entre Byblos i Directo. Ja fa molt temps que els nostres mòbils no reben missatges amb frases de Sabina, en autobusos universitaris que ens transporten a un món totalment nou i excitant per als dos.

I creient que hem perdut el rumb, que hem oblidat el que érem per substuir-nos pel que som, ens hem trobat en aquell sofà, lluny de casa, menjant gelat de vainilla de la mateixa cullera.

No som el que érem.

Som el que som...

...que és encara millor que el que érem.



"...like a rolling stone..."


No hay comentarios: